Manifest de la UNP -Unió Nacional de Progrés-

El Principat d’Andorra és un Estat amb una Constitució pròpia, votada el 1993 pels seus nacionals. Malauradament, els seus 15 anys d’existència no han aconseguit fer desplegar i aplicar alguns articles de vital importància per al nostre creixement.
Els culpables han estat governants amb comportaments basats en usos aferrats al passat, un tarannà conservador, antiquat, que ha impedit que ciutadans integrats i arrelats hagin sentit com a propis l’orgull dels nostres costums. Fins arribar a l’extrem que un cert nombre d’andorrans i andorranes han deixat de sentir la il·lusió d’aquest orgull.
D’aquests governants, n’hi ha que s’aferren encara a la gestió pública, han dirigit el timó de la nostra nació en direcció als seus interessos personals i professionals. Això ens ha dut a enfonsar-nos en l’època potser més obscura de la nostra història.

Estem convençuts que alguns articles constitucionals haurien de sotmetre’s a referèndum amb l’objecte d’aconseguir una actualització moderna que dugui el nostre país cap a un veritable canvi.
Volem aplicar polítiques reals que aconsegueixin una veritable societat del benestar de la qual pugui gaudir-ne tota la societat andorrana.
Així mateix, és indispensable actualitzar certes lleis, ara escrites sobre paper mullat, crear-ne de noves, elaborar reglaments que garanteixin veritables desenvolupaments en tots els sectors.

El camí de les generacions futures està marcat ja des del naixement mateix dels nostres nadons. Cal que tinguin garantits per llei el seu correcte desenvolupament, el dret a l’escola bressol, l’escolaritat, l’extraescolaritat, la universitat i/o la formació professional, elements fonamentals per a un futur en creixent formació.

Una de les qüestions prioritàries del nostre país és l’habitatge i els preus dels locals comercials, amb especial consideració als lloguers. En aquest aspecte, volem ser intervencionistes i regular per llei els preus de venda i de lloguer, amb l’aplicació d’impostos elevats a qui mantingui locals i habitatges tancats.
No s’han de cobrar impostos als qui adquireixin vivendes per a ús propi. Només així podem garantir unes polítiques reals que permetin viure dignament.

El nostre sistema sanitari, de la mateixa manera que l’educatiu, ha d’estar sotmès a inversions contínues. Tots hi hem de col·laborar, és la salut nacional.
Hem de ser especialment sensibles amb els menors en edat escolar que no estiguin en situació laboral regular, les persones jubilades i aquelles amb discapacitats i/o físiques.

Pel que fa al sector laboral, és indiscutible que un treball digne és necessari i per això cal augmentar el salari mínim en relació amb el cost de la vida al país d’una persona adulta i independent: estem cansats de presenciar un enduriment de la societat per afavorir comportaments de caciquisme.

És fonamental que la Seguretat Social andorrana millori la seva rendibilitat econòmica, optimitzant recursos interns i de servei i mitjançant, si fos necessari, la cotització sobre salari de la part empresarial i la part empleada.
Els ciutadans i ciutadanes han de sentir-se motivats i veure’s recompensats en adonar-se que aquest tipus de contribució sanitària i social els farà tenir prop seu les institucions públiques, quan més les necessitin. Així mateix, eliminarem els recàrrecs abusius per impagaments causats per situacions transitòries.
Oferirem línies oficials de crèdit per a casos puntuals, incrementarem les campanyes de prevenció de la violència i incrementarem l’atenció a les víctimes de maltractaments.
Els treballadors socials, educadors i cuidadors han de tenir reconeixement especial. D’altra banda, cal donar-los més seguretat jurídica i millorar les seves condicions de treball.

Sotmetrem a votació constitucional la qüestió de la doble nacionalitat, una rebaixa fins a 18 anys de residència per a l’obtenció de la nacionalitat i la meitat del temps mínim establert per als menors d’edat. Hem de garantir una veritable integració de ciutadans i ciutadanes residents, altrament es generen situacions injustes. Pel fet d’estimar el país no cal sempre realitzar obligades renúncies incoherents.

No podem comparar institucions com el Consell General i els Comuns amb els sistemes i les institucions d’altres països, en el sentit que el fet que els residents contribueixin en el pagament de tributs no implica tenir dret a vot: els drets electorals han de preservar-se per a les persones que gaudeixin de nacionalitat andorrana.

La seguretat ciutadana ha de tornar a ser l’exemple del nostre benestar. Reformarem i endurirem les sancions establertes pel Codi penal per a tots els delictes greus, en especial delictes de tràfic de drogues, agressions directes, agressions sexuals i maltractaments morals i físics.
Sotmetrem a votació constitucional la creació de fitxers públics d’aquells que cometin actes violència domèstica i sexual.
Aquests individus han de complir les màximes penes judicials i ser controlats per vida, mentre que els agressors no nacionals han de ser expulsats del país de forma definitiva.

Els nostres cossos i forces de seguretat estatals (policies, bombers, banders o agents penitenciaris, entre altres) dediquen la vida a la protecció dels béns i les persones. Han de tenir un reconeixement especial i una completa regularització dels seus equipaments.
La justícia ha de contribuir a millorar la lluita contra el tràfic d’influències, les eines d’opressió injustificades, ha d’agilitzar els judicis i, en matèria civil, no aplicar honoraris, taxes i interessos abusius que empitjorin les males situacions de les persones.

La nostra qualitat de vida ha de començar per un creixement sostenible que faci d’Andorra un país de prestigi, on valgui la pena viure, amb una ciutadania fixa i estable.
La nostra economia i la gestió dels diners públics han de ser puntals de referència. Som un país de salaris baixos i grans patrimonis, i aquest fet ens duu a la imposició directa i la tributació per obligació real.
Tots els canvis que proposem ens conduiran, sens cap dubte, a l’obtenció d’una societat solidària i justa, i ho aconseguirem col·laborant a partir del que cadascú posseeixi.

En el sector empresarial i comercial hem de confiar sobretot en el petit i mitjà teixit privat; cal establir per al seu desenvolupament una sèrie d’ajudes i de desgravacions puntuals, protegir-lo contra l’intrusisme, controlar els negocis de dubtosa rendibilitat, agilitar tràmits i obrir a la inversió estrangera sectors no presents, cal estimular el desplegament d’aquelles empreses que exportin productes o serveis des d’Andorra i que creïn llocs de treball per a la ciutadania fixa i estable del Principat.

En el turisme hem de potenciar l’estructura de què disposem i crear al mateix temps noves alternatives d’oferta, com serien un telefèric fins al pic de Carroi, un parc d’atraccions o també casinos sota el control de l’Estat.

En aspectes mediambientals s’ha d’incrementar el control de la flora i la fauna autòctones, fer servir tecnologies respectuoses amb l’entorn, incentivar la compra de vehicles poc contaminants i introduir autobusos amb tecnologia ecològica.

Pel que fa a la cultura, l’escola ha de treballar com a transmissora i impulsora de la nostra cultura i prioritzar les activitats lligades al nostre folklore.

Quant a l’esport, és necessari apostar per certes modalitats, determinades, i que les subvencions atorgades s’efectuïn a partir dels resultats obtinguts. Calen ajuts a l’esport andorrà intern i a aquells esportistes que representin Andorra internacionalment. És cabdal la creació d’un estadi nacional.

Les associacions, les federacions, els col·legis professionals, els sindicats han de funcionar al voltant d’una taula central que els garanteixi les llibertats, les actuacions i el suport necessaris per promoure el foment d’iniciatives.

La xarxa de comunicacions i la mobilitat del trànsit requereixen, per al seu correcte funcionament, un pacte d’Estat en interès general i no pas parroquialista.
El transport públic col·lectiu exigeix horaris i circuits coherents i pràctics.
L’únic transport aeri ha de ser un heliport nacional.
Cal garantir un servei de telecomunicacions en contínua millora i que ampliï els seus serveis a l’usuari de forma no abusiva.
El servei de correus ha de ser andorrà i els mitjans de comunicació del país independents i dinàmics.
La protecció de dades de les persones ha de preveure certes restriccions, per exemple pel que fa a la seva publicació al BOPA, que considerem que atempten contra la intimitat de ciutadans i ciutadanes.

En les relacions amb Europa no hem pretendre imitar sinó ser nosaltres mateixos i defensar la nostra condició de microestat. Impulsarem la creació d’una associació per a la defensa de punts d’interès comuns amb la resta de petits Estats europeus.

Pel que fa a la presència internacional, cal limitar la representativitat del Principat en aquells fòrums i indrets estrictament necessaris. És fonamental la signatura d’acords d’intercanvi d’informació tributària que ens permeti sortir de la llista de paradisos fiscals.

El nostre manifest es fa amb el poble andorrà, el nostre programa polític es treballa de manera conjunta, escoltant tots els agents implicats de la societat andorrana.
Ens declarem intervencionistes en aspectes com l’habitatge i el sector salarial, ens trobem a la dreta en qüestions com la poca implicació de l’Estat en projectes econòmics i la duresa judicial. En temes socials estem més a prop de l’esquerra (o d’allò que alguns diuen que són d’esquerres). En definitiva, som progressistes de la UNP -Unió Nacional de Progrés-

Escaldes-Engordany, 29 de novembre de 2008

* Descarregar versió pdf